Tribuna

27-11-2017

Cap a la Quarta Revolució Industrial

El director territorial de BMN-Sa Nostra, Antoni Serra, analitza en aquest article d’El económico la transcendència que tendrà l’eclosió de la Quarta Revolució Industrial. El mercat del treball es veurà condicionat per l’ús de les plataformes col·laboratives i els robots i la demanda de treballadors autònoms.

‘Ningú sap cert què passarà amb la Quarta Revolució Industrial (CRI), però es preveu que les plataformes col·laboratives, els robots o els Xat boxs, van a tenir una notable importància en diversos sectors de l'economia.

A grans trets, en una economia de serveis turístics com la balear, els treballs que quedaran per a les persones seran aquells que requereixen el tracte humà: serveis d'allotjament, de gastronomia i jardineria, de cures en infermeria i atenció a la gent gran, educació , psicologia, treballs socials, iniciatives culturals i artístiques...

Treballs que demanden empatia i connexió humana i que estan en sectors de l'economia exercits per les dones; tot i que, generalment, no són valorats amb equitat ni el seu acompliment retribuït amb un salari just.

Els treballs de les màquines

Amb la CRI, les màquines podran fer treballs físics molt millor que els humans, que ens concentrarem principalment en els treballs que anomenem economia del coneixement. Per ara els ordinadors són millors en les tasques cognitives repetitives, i això ens ha de permetre concentrar-nos en el bon maneig social, en especialitats i tasques que es pagaran molt millor, perquè és on tindrem l'avantatge competitiu enfront dels robots.

Això explica que un dels canvis que porta sota el braç la CRI és el progressiu desplaçament del vell poder dels diners per un poder més flexible i innovador, més participatiu i obert. Però també pot comportar noves formes de precarietat i la transició a una economia de treballadors autònoms, perquè el nou poder es construeix entre molts, amb l'objectiu de canalitzar, de fluir, de créixer aprenent.

Sociòlegs i economistes plantegen un canvi paradigmàtic basat en compartir, reformular, finançar, produir i finalment ser copropietaris. Parlen de 'transparència radical' de 'cultura maker', de 'governança en xarxa' o de 'saviesa de la multitud'.

Connexions de cultures

Entrem en una era que connecta les diferents cultures deixant de banda la separació entre el públic i el privat, la professionalització, l'exclusivitat i la lleialtat a llarg termini, atributs professionals vigents fins a la data.

Airbnb o Uber són les dues estrelles d'aquest nou poder, de cognom 'col·laboratiu' o 'de plataforma', caracteritzat per proporcionar la infraestructura intermediadora entre diferents grups d'usuaris.

Essent, per tant, la possessió de la plataforma, sense necessitat que generi un producte físic, la clau en aquesta nova economia. I al voltant de la qual s'estan transformant les empreses. Des de les plataformes de publicitat de Google i Facebook, passant per Amazon, Siemens o Spotify, que les fan servir per convertir un bé en un servei cobrant una subscripció o quota. Plataformes que aspiren a reduir els seus actius al mínim i els seus costos al màxim. I això es podria traduir en precarietat i explotació en el món laboral.

Les plataformes digitals i el marc normatiu laboral

Enmig de la controvèrsia, es reclama l'adaptació del marc normatiu laboral a les plataformes digitals i es defensa l'existència d'una relació mercantil representada per l'autònom, introduint formes de protecció social, assegurances i salaris mínims. L'objectiu és afavorir aquesta transició de l'economia d'ocupació tradicional a una economia de treballadors autònoms, cosa que sembla inevitable a escala global.

A Espanya ja són més de tres milions els autònoms amb estudis superiors. Per això és interessant observar com el Senat aprova la nova Llei d'Autònoms sense canvis respecte a la redacció que va sortir del Congrés dels Diputats.

El text normatiu, que ha concitat una poc freqüent unanimitat parlamentària, incorpora moltes demandes del sector: el canvi de base de cotització, la tarifa plana, el comptador a zero, la deducció en dietes, els recàrrecs a mínims o la compatibilitat amb la pensió...

La saviesa segons Asimov

Encara nombroses i importants qüestions s'hagin quedat sense resoldre, valorem dos aspectes essencials: un, que les dones que siguin mares autònomes i es reincorporen a la feina tinguin dret a la bonificació de la tarifa plana; dos, l'exempció del 100% de la quota durant un any per als autònoms que es facin càrrec de la cura de menors o persones dependents.

Segurament, davant l'eclosió d'aquesta imminent revolució l'escriptor i científic Isaac Asimov diria: 'L'aspecte més trist de la vida, en aquest precís moment, és que la ciència reuneix el coneixement més ràpid del que la societat reuneix la saviesa.'

Antoni Serra

 

Imatge relacionada
Antoni Serra, director territorial de BMN-SA NOSTRA
Antoni Serra, director territorial de BMN-SA NOSTRA
fle_izq 1 / 2 fle_der
A grans trets, en una economia de serveis turístics com la balear, els treballs que quedaran per a les persones seran aquells que requereixen el tracte humà...
I Premi d’Economia Social
24/11/2017

‘Carlos Blanes Nouvilas’

Música solidària
23/11/2017

Ajudem els petits Izan i Lucas

Jornada formativa
23/11/2017

El turisme xinès

IV Festival de Tardor
20/11/2017

Quirós Piano Duo

Concert solidari
15/11/2017

Capella mallorquina

Vídeo met the movie star
15/11/2017

Fotos. (1996, 98 min.)

Cicle de Cinema
08/11/2017

The company of wolves

Premi 'Carlos Blanes Nouvilas'
29/11/2017

Qui és Jaume Ferriol?

Conscienciació
30/11/2017

Mes europeu del TDAH

Cinema d’autor
13/12/2017

La propera pell

Buscador
Agenda
Ver toda la agenda
EXPOSICIÓ
12/12/2017-05/01/2018
Palma, Centro de Cultura de Palma
CICLE CINEMA ANGLÈS
19/12/2017
Palma, Centro de Cultura de Palma
PRESENTACIÓ
20/12/2017
Palma, Centro de Cultura de Palma
Suscribete a la Revista Digital

Programa de actividades educativas 2017/18

Banner activitats educatives 17/18