Opinió

14-09-2016

Economia circular

Article d’opinió d’Antoni Serra, director territorial de BMN-SA NOSTRA, que publica el setmanari dedicat a l’economia, l’empresa i el turisme, ‘El económico’, distribuït pels diaris Ultima Hora, Menorca i El Periódico de Ibiza y Formentera.

Al fil de les propostes que ens reiteren tant l'administració pública com els principals agents econòmics i empresarials per millorar la productivitat i la competitivitat global de la nostra comunitat, sempre a partir d'unes estratègies d'innovació lògiques, desenvoluparem aquest article.

Els nostres arguments segueixen, amb matisos, el mateix objectiu: formular una proposta de valor, diferenciada i sostenible, que serveixi al nostre teixit productiu turístic, per garantir el retorn de la inversió i el seu repartiment equitatiu entre aquests mateixos agents socials. Observem llavors aquest objectiu com un repte polític i empresarial, coneixent quins sistemes s'imposen en l'entorn global.

Avui, el sistema econòmic majoritari es basa en un consum lineal. Se cerquen i utilitzen matèries primeres per fabricar productes i serveis que, després de ser consumits, es llencen. Per ser una dinàmica d'evolució constant i creixent, l'accés als recursos naturals imprescindibles per mantenir aquest sistema es complica a mesura que més països arriben al nivell de consum dels més desenvolupats.

Els analistes que estudien aquesta economia anomenada circular estimen que el 2030 més de tres mil milions de ciutadans del planeta podran incorporar-se a la classe mitjana consumidora.

Amb aquest model es concep l'augment del consum en els països emergents. S'incrementa de tal manera la pressió sobre el preu dels recursos, ja siguin matèries primeres o energia, que el preu mitjà de quatre grups bàsics, com són els aliments, altres productes agrícoles, els metalls i l'energia, podria multiplicar-se per 3. Només cal pensar que en el període 2000-2010 els preus d'aquests grups es van duplicar.

Estalvi de 300 mil milions d'euros

Per això serà important seguir la línia de recerca estratègica que estableix un nou model econòmic basat en la reutilització i l'aprofitament de les 'inversions emmagatzemades' a la fabricació de productes, en termes de components, energies i treball. Perquè, més enllà de l'impacte mediambiental, un escenari moderat d'adopció d'aquests principis representa per a la Unió Europea un estalvi, únicament en termes del cost de matèries primeres, de més de 300 mil milions d'euros a l'any i, en un escenari avançat, supera els 500 mil milions.

Cal substituir el concepte de vida útil pel de restauració

La lògica ens porta a pensar en la bondat d'aquest model basat en l'ús regeneratiu dels recursos no renovables. És a dir, s'ha d'aprofitar més d'una vegada l'esforç aplicat en l'extracció, la producció i la distribució d'un producte. Cal substituir el concepte de vida útil pel de restauració. I promoure les energies renovables, eliminar els tòxics i millorar el disseny de materials, productes, establint sistemes i models de negoci innovadors que precisin d'equips professionals amb noves capacitacions.

En imposar-se aquesta economia circular, com a nou model, és important fer una referència a la metodologia anomenada 'moralisme col·laboratiu', la que defensa que només el que fem col·laborativament és bo. És un discurs que, optimitzant els seus inconvenients, avui podria imposar-se en àmbits tan variats i diferents com la política, la gestió, l'educació, les pràctiques artístiques o l'emprenedoria empresarial.

Perquè sigui efectiu aquest moralisme col·laboratiu no ha de separar-se el procediment del seu interès, ni del seu sentit o propòsit bàsic. Ni ha d’imposar-se una valoració positiva de qualsevol pràctica interactiva, desatenent la valoració sobre el contingut del que ens proposem. I, d'altra banda, tampoc s'ha de condemnar l'acció solitària, la idea singular, el treball personal o la resistència en primera persona.

En solitari o en col·lectiu, cal saber destriar qui són en cada cas els nostres aliats i per quines idees i sistemes val la pena treballar, comprometre’s i arriscar-se. Una veritable ètica del compromís és la que és capaç de qüestionar el què, el com i el qui. I, seguint el suggeriment de l'OCDE per a la millora de la competitivitat, les polítiques haurien d’estendre els actius productius a tota l'economia, invertir en les habilitats individuals i propiciar un entorn empresarial generador d'oportunitats d'èxit.

Per tancar l'article, recorrem al celebèrrim John Nash, el matemàtic nord-americà Premi Nobel d'Economia el 1994, que ens deia: 'he buscat a través de la física, la metafísica, el més enllà delirant... i tornem-hi. I he fet el descobriment més important de la meva carrera, el més important de la meva vida: només en les misterioses equacions de l'amor pot trobar-se alguna lògica'.

Antoni Serra Caldés

Director territorial de BMN-SA NOSTRA

Antoni Serra
Antoni Serra
fle_izq 1 / 2 fle_der
Els nostres arguments segueixen, amb matisos, el mateix objectiu: formular una proposta de valor, diferenciada i sostenible, que serveixi al nostre teixit productiu turístic, per garantir el retorn de la inversió i el seu repartiment equitatiu...
Exposició Natura
13/09/2016

Meet Your Neighbours (MYN)

Curs. MENORCA
08/09/2016

‘Cultura en clau literària’

Exposició Eivissa
23/08/2016

Altres mirades de Joan Escandell

Formació Adults
22/05/2017

Cursos 2016-2017

Medi ambient
23/09/2016

Àguila peixatera

Cinema social
27/09/2016

Escucha mi mirada

Entrevista
26/01/2017

El club de la lectura

Cicle de cinema
04/10/2016

‘De la Mancha a la pantalla’

Cercador
Agenda
veure tota l'agenda
EXPOSICIÓ
12/12/2017-05/01/2018
Palma, Centre de Cultura de Palma
CINEMA D'AUTOR
14/12/2017
Palma, Centre de Cultura de Palma
CICLE CINEMA ANGLÈS
19/12/2017
Palma, Centre de Cultura de Palma
Subscriu-te a la Revista Digital

Programa d'activitats educatives 2017/2018

Banner activitats educatives 17/18