En les seves obres, Csilla Kudor aborda, des de l’art, molts dels problemes del nostre temps. Ara, la seva visió del món està a disposició al Centre de Cultura SA NOSTRA. Fins al 31 de juliol. Allà, juntament amb els artistes Johanna Hess i Mariano Mayol presenten les seves darreres creacions, en l’exposició CONTRASTES, de la mà de la Fundació Caixa de Balears i de la fundació Stiftung für Kunst und Kultur e.V.

‘Per a Kudor, l'art no consisteix a refugiar-se en la privacitat, sinó en expressar la postura pròpia a través de pensaments que s'ordenen en la visualització –escriu el comissari de l’exposició, Dieter Ronte.

A partir de l’abundància d'idees que pul·lulen per la seva ment, Kudor enriqueix les posicions de partida de les obres, sobretot si tenim en compte que a l'artista li agrada tractar un mateix tema en sèries de diverses parts. L'art és per Kudor molt més que un ofici, és provocar, acusar i exigir.

L'artista no es troba a si mateixa fins que l'autoconeixement li mostra el camí cap a noves solucions formals i de contingut. Atès que no li agraden les repeticions de tipus purament estilístic, cerca estímuls a tot el món i en altres cultures, les quals observa a través d'un mirall crític...

L'important és evitar una actitud didàctica arrogant i respectar l'observador com a part d'un nou coneixement visual, de manera que els seus pensaments i idees puguin ser integrats en l'obra.

Marilyn i els ídols

Una de les sèries de quadres està dedicada a la imatge de Marilyn Monroe. En algunes obres, el retrat de l'actriu domina l'escena completament, mentre que en altres apareix repetidament en format més petit, per exemple a manera de homenatge als quadres de Marilyn Monroe a l'estudi d'Andy Warhol.

I com a colofó ​​no falta mai un anunci d'algun producte alimentari: Coca Cola, farina, sucre... L'artista col·loca la cara d'aquest mite del cinema nord-americà sortint d'una bossa de la compra, essent tret d'ella o desapareixent al seu interior.

En els quadres sobre la Xina i el Japó dominen la iconografia dels senyors en tant que ídols dels pobles. De bell nou plasma Kudor les imatges d'intenses referències al món de la publicitat d'aquests països.

Insereix cites pictòriques que envolten la  representació central a manera de marc, llançant una i altra vegada observacions a la discussió inherent als quadres, com si tractés de llançar a l’aire raonaments diferents...

Made in Bangla Desh és el títol que Kudor dóna a les seves pintures sobre teixits, realitzades amb gran mestria i que simultàniament mesclen les temàtiques de l'esplendor i la pobresa.  Darrere de la bellesa s'amaga la catàstrofe, els ensorraments d'edificis de fàbriques tèxtils.

Nostàlgia de llibertat

Csilla Kudor provoca una nostàlgia visual de nous espais de llibertat, independents i creatius, que tenim l'obligació de conquerir per poder garantir les llibertats individuals i la justícia  humana.

L'art es converteix en afirmació, en sensació, en necessitat de l'avui i del demà, de la història i de la llibertat. L’art de Kudor aspira a traslladar el passat cap a una nova forma experimentada. Els pensaments i els sentiments no són oposats, sinó complementaris.

Cadascun dels quadres de Csilla Kudor podria ser el punt de partida d'un llarg i intens relat novel·lesc en el qual es dramatitzen en tota la seva extensió i suspens els pensaments i les idees que han generat les diferents obres.

Però aquest és un camí prohibit per als creadors de les arts plàstiques. La seva manera d'expressió ha de ser visual i estàtica. Quan la riquesa d'idees i propostes es conserva tan diferenciada i patent, podem parlar d'un art que és capaç d'obrir-nos els ulls’.

• Del text de Dieter Ronte, el comissari de l’exposició Contrastes, al catàleg

EXPOSICIÓ ‘CONTRASTES’

• Fins el 31 juliol
• Centre de Cultura SA NOSTRA
• Carrer de la Concepció, 12 de Palma
• Mostren les seves darreres creacions Johanna Hess, Mariano Mayol i Czilla Kudor
• La fundació Stiftung für Kunst und Kultur e.V. Bonn i la Fundació Caixa de Balears ho organitzen